Activitats amb Jclic

QUÈ ÉS RSS?

És una forma molt senzilla perquè puguis rebre informació actualitzada sobre les teves pàgines web preferides. Per rebre les notícies RSS la pàgina ha de tenir disponible el servei RSS i hauràs de disposar d’un lector RSS.

Gràcies al RSS, no hauràs de visitar cadascuna de les pàgines web que t'interessen per veure si s'han afegit o no algun article que et pugui interessar. Aquestes pàgines t'informaran a tu. Estaràs automàticament informat sobre totes les novetats que s'han produït en totes les pàgines web que has donat d'alta.

L'RSS facilita la gestió i publicació d'informació i notícia webs. És una forma estandarditzada de distribució de la informació de les pàgines web als lectors de les pàgines. Aquesta informació es distribueix a través de les fonts RSS o Canals RSS.

A més, el RSS ofereix al lector un important estalvi en temps en la lectura d'informació i notícies, ja que només amb obrir el escriptori, l'usuari podrà veure quines són les últimes actualitzacions i notícies que han publicat les diferents pàgines web a les quals està subscrit.

MAPA CONCEPTUAL

A classe varem treballar amb la eina Cmap tools, pots crear mapes conceptals amb el grau de complexitat desitjable, serveix per fer mapes conceptuals senzills i complexos.  A continuació podem veure un exemple:

C:\Users\Lidia\Desktop\Dinar de nadal.cmap.html



QUE ÉS UN FLUXOGRAMA?

Els diagrames de flux son una manera de representar visualment el flux de dades a través de sistemes de tractament d’informació. Els diagrames de flux descriuen quines operacions i en quina seqüència es requereixen per solucionar un problema donat.

Representació diagramàtica que il·lustra la seqüència de les operacions que es realitzaran per aconseguir la solució d’un problema. Els diagrames de flux faciliten la comunicació i la comprensió de problemes complicats i sobretot molt llargs.

REGLES PER LA CREACIÓ DE DIAGRAMES:

·         Els Diagrames de flux han de escriure’s de dalt a baix, i/o de esquerra a dreta.

·         Els símbols s’uneixen amb línies. S’han d’utilitzar solament línies de flux horitzontals o verticals.

·         S’han d’evitar els creuaments de línies.

·         No poden quedar línies de flux sense connectar.

·         Tot text escrit dins d’un símbol ha de ser llegible, precís, evitant l’ús de moltes paraules.

·         Tots els símbols poden tenir més d’una línia d’entrada, a excepció del símbol final.

·         Nomes els símbols de decisió poden i han de tenir més d’una línia de flux de sortida.

SIMBOLOGIA

FLUXOGRAMES

Utilitzant el programa online "Gliffy" he creat un fluxograma per creuar una cruïlla:

QUE ÉS EL COPYLEFT?

Entenem per llicències copyleft aquelles que permeten un major control als creadors sobre les seves obres, investigacions i projectes i una remuneració compensatòria més raonable pel seu treball, també permeten als usuaris finals un millor accés i gaudi dels béns sota aquest tipus de llicències no restrictives.

Cada persona que rep una còpia d'una obra pot al seu torn fer servir, modificar i redistribuir el propi treball i les versions derivades d'aquest. Unes vegades es permet l'ús comercial d'aquests treballs i en altres ocasions no, depenent que drets vulgui cedir l'autor.

MANUAL D'ÚS DE LES TIC PER JOVES ENTRE 15 I 17 ANYS

Podem trobar més informació sobre com gestionar les TIC en aquest web: http://www.xtec.net/pas-centres/material/794234/index.htm

MANUAL D'ÚS DE LES TIC PER NENS ENTRE 9 I 11 ANYS

QUE ÉS BLOGOSFERA?

Terme sota el qual s'agrupa la totalitat de weblogs (conjunt de blogs connectats entre si a través d'enllaços d'hipertext) i es deriva de la paraula anglesa blogosphere. Podem considerar Blocosfera com un sistema virtual, en el qual s'estableixen comunitats de weblogs, categoritzats temàticament o per perfils d'interès.

Mentre que els blogs per si mateixos són només un format en la web, la interconnexió d'aquests és un fenomen social: al veure'ls com un tot es poden determinar clarament tendències, gustos, popularitat de llocs, objectes, productes, música, pel·lícules, llibres, com si fos un ens col·lectiu.

SEGURETAT DAVANT DE LES TEVES DADES PERSONALS

SEGURETAT

Existeixen entorns i serveis que poden ser insegurs per a un nen. Hem de ser tenir cura amb fòrums, xats o xarxes socials. Els nens es senten especialment atrets pels jocs online i és un context en el qual resulta molt senzill captar les seves dades. S'ha d'aconsellar i supervisar perquè no facilitin dades.

RESPECTE

Els menors han d'accedir a Internet a través d'entorns personalitzats i comptes d'usuari limitades o restringides, podent utilitzar-se per a la navegació programari de filtrat de pàgines de contingut no adequat i que permeti l'elaboració d'informes d'activitat de llocs visitats. No obstant això, el nen també té un dret a la vida privada en el context familiar.

EDUCACIÓ

Els menors han de ser informats i formats sobre els perills en l'ús d'Internet, advertint-los que no comparteixin o facilitin informació ni intercanviïn fotografies amb persones desconegudes; que no obrin els fitxers adjunts en els missatges de correu electrònic i que evitin la descàrrega d'arxius o programes. Han d'aprendre què és i com funciona Internet.

AL COL·LEGI

El col·legi o les activitats extraescolars són espais on es tracten múltiples dades de menors. El centre escolar, l’AMPA o el servei d'autobús, han de complir amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades. Això és especialment rellevant en Internet on s'han d'extremar les precaucions i no és aconsellable publicar fotos que identifiquin a un nen, per exemple situant-li en el context d'un col·legi i/o activitat determinats.

NAVEGA AMB ELL

Els nens són particularment vulnerables a l'entorn d'Internet. Les ofertes que reben en websites, fòrums, o xats els atreuen amb facilitat. S’ha d'acompanyar als menors, ajudar-los a distingir els riscos, assegurar-se que els nens no accedeixin a Internet a través d'entorns no fiables o que no intercanviïn dades personals ni fotografies amb desconeguts. L'adult ha de llegir la política de privadesa del website, comprovar si els continguts i el perfil dels usuaris són adequats, assegurar-se que siguin espais protegits i verificar les condicions i tractaments de les dades dels menors.

CREATIVE COMMONS (www.creativecommons.org)

Creative Commons es una corporació que facilita el fet de compartir el treball d’altres tenint en compte les regles del copyright.

Proveeixen llicencies lliures i altres eines legals per marcar el teu treball amb la privacitat que tu triïs, es a dir esculls si vols que el teu treball sigui de domini públic , si es pot fer servir en l’àmbit comercial, en l’àmbit educatiu…
Les llicencies de Creative Commons permeten que la gent pugui canviar fàcilment el seu copyright de “tots els drets reservats” a “alguns dels drets reservats” o “cap dret reservat”. 

La idea és que un músic, un escriptor, que vulgui distribuir en Internet la seva obra lliurement tingui un respatller legal per fixar amb claredat quin ús permet de les seves obres i quin prohibeix. Quan un autor posa una llicència Creative Commons en la seva obra, dóna permís perquè es copiï i distribueixi. A més decideix si accepta que s'usi amb finalitats comercials o si deixa que es facin obres derivades.

La idea del copyleft va ser creada pel pare dels programes lliures, Richard Stallman. Neix com a oposició a "copyright" (dret de còpia) i significa que no es restringeix la còpia, s'anima a ella, mitjançant una llicència, un text que acompanya el treball, on s'especifiquen els termes en què es permet distribuir-ho, usualment amb total llibertat o amb restriccions, per exemple no autoritzant la seva modificació, en cas de textos i música, o bé no permetent que es distribueixi en mitjans comercials. "Free" no significa "gratuït" sinó "lliure", de lliure distribució. És possible vendre un treball amb llicència copyleft i permetre al seu torn que es pugui copiar sense límits.

INFORMACIÓ SOBRE EL PROGRAMARI

TREBALL TERRITORIAL

Durant les últimes setmanes hem estat treballant per parelles diferents temes per tal de fer una presentació oral per al Modul 1 (GTIC i COED).

Per tant la presentació ha de tenir aspectes avaluables per les dues assignatures. La Mireia Giralt i jo hem triat el teatre infantil a l'escola. Hem creat un prezi per a la part avaluable de GTIC i hem perfeccionat la vocalització i l'amplitud del llenguatge per a la part avaluable de COED.

Les exposicions es van iniciar el dilluns 08 de novembre i avui dilluns 22 de novembre ens ha tocat expossar a la Mireia i a mi. En un principi voliem fer una exposició més entretinguda i dinàmica portant la Gertrudis, una titella vestida de bruixa, que ens acompanyaria al llarg de l'exposició com un membre més del grup, fent així una exposició oral dramatitzada, ja que tractàvem el tema del teatre; però finalment per diferent motius, entre ells els nervis, varem decidir prescindir de la nostra companya Gertrudis. 

A continuació he penjat el prezi que hem fet servir a la presentació oral. 

QUE ÉS UNA BASE DE DADES?

CREANT AMB MUSICSHAKE

Cançó creada a partir d'una eina online anomenada musicshake, on pot crear musica de diferents estils segons et convingui, a classe varem estar investigant amb aquest programa i el meu resultat es el seguent:

TREBALLEM AMB GOOGLE DOCS

A classe varem veure un video sobre una nova eina online: GOOGLE DOCS

http://www.commoncraft.com/

Punts clau del video:

• Email = es crean masses copies d'un mateix document.
• Amb google docs ens podem fer un compte, convidar lectors i nomes existeix un document que s'actualitza a mesura que l'editem.
• Pots crear presentacions, fulls de calcul, formularis o documents.

Excercicis:

1 - Crear i compartir un document de text.



2 - Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació.



3 - Crear un full de càlcul i un formulari.

CANÇÓ A MÚSICA AMB NOTEFLIGHT

DE DINTRE D'UNA POMA

A la classe de música varem escriure la partitura d'una cançó al noteflihgt per anar practicant amb aquesta nova eina online.

APUNTS DE LA CLASSE DEL 18/10/10

•  Per veure la mida d'una fotografía i altres detalls hem de clicar el botó dret a sobre l'arxiu i entrar a "propiedades"
• Perquè quan sona una cançó al MP3 surt l'autor? Dons surt gràcies a les metadades, les pots introduir editant les etiquetes ID3.
• Calculadora per poder convertir de Bits a Bytes a Kilobytes a Megabytes a Gigabytes: http://www.wilkinsonpc.com.co/free/articulos/calculadorabytes.html

CONCEPTES D'IMATGE DIGITAL

MAPA DE BITS:  És aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels.

IMATGES VECTORIALS: Són aquelles que la imatge està composada per vectors creats a partir de parelles de punts.

Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

1) La Grandària = Fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals.

2) El Pes = És el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

3) La Profunditat Del Color = Fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

4) La Resolució = És la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada. A quanta més resolució hi hagi, més qualitat tindrà la foto.

5) Píxel = cada un dels petits quadradets que componen una imatge digital. Podem fer-nos una idea comparant una imatge digital amb un mural format per cents de petites llosetes de colors.

És la unitat mínima de informació d’una imatge digital, però a diferencia de las llosetes pot tenir fins 16,7 milions de colors i pesa bastant menys.

¿Quan mesura un píxel? Dons depèn de la resolució del dispositiu en que el visionem.
Un mòbil i una càmera de fotos poden tenir el mateix número de píxels i tenir diferents qualitats.

MANUAL DE GIMP

Per aprofundir en l'utilització del programa GIMP podeu entrar en aquest enllaç:
http://www.gimp.org.es/tutoriales/practicasguiadas.pdf

MANUAL D'AUDACITY

Manual De Audacity

View more documents from Nelson Alvarez.

INICIACIÓ AL PROGRAMARI LLIURE

INTRODUCCIÓ

“Programari” (en anglès software) = terme amb el qual es denomina el conjunt de programes

informàtics.

Quan parlem de programari lliure no només ens estem referint a les aplicacions sinó també a altres tipus de programes que donen vida a l’ordinador.

També és important entendre que el programari i el maquinari (en anglès hardware) són components

diferents que no estan necessàriament lligats entre ells.

DE QUÈ PARLEM QUAN DIEM “PROGRAMARI” ?

Cada programa està format per un conjunt de línies de codi escrites en algun dels múltiples llenguatges informàtics. A això se li denomina el codi font del programa. A l’hora de publicar el seu treball, els programadors poden escollir entre mantenir el codi font obert o tancar-lo amb cadenat. Si el mantenen obert, altres programadors podran accedir-hi i entendre el funcionament del programa. Si el tanquen ningú no pot accedir al seu codi, que es manté secret.

Les llicències lliures permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.

Les llicències no lliures restringeixen l’ús, còpia, estudi, modificació i/o redistribució

del programari, exigint en general autoritzacions i limitacions.

LA IMPORTANT DISTINCIÓ ENTRE LLIURE I GRATUÏT

El preu no figura entre els factors que determinen si el programari és lliure o no. Existeix una confusió generalitzada entre el programari lliure i el programari gratuït, en bona part deguda al fet que en anglès lliure i gratis es tradueixen ambdós com a free.

Encara que la majoria del programari lliure és també gratuït, pot existir i existeix programari lliure comercialitzat que requereix un pagament per a la seva obtenció. Al revés, també existeix programari privatiu però gratuït.

ELS BENEFICIS DEL PROGRAMARI LLIURE

Beneficis del codi obert

• Obertura: permet obtenir la resta dels beneficis llistats a continuació, la majoria dels   quals serien irrealitzables amb codi tancat.
• Transparència: La qualitat del codi està a la vista de qui la vulgui controlar.
• Seguretat: impossibilitat d’amagar secretament eines d’espionatge, bombes informàtiques, cavalls de Troia i codi maliciós en general.
• Aprenentatge: per complex que sigui un programa, els aprenents poden repassar el seu codi i formar-se amb ell.
• Herència cultural: tot el codi disponible passa a formar part dels recursos públics de què disposa la Humanitat.

Beneficis de la llibertat d’ús del programari

• Legalitat: conceptes com la pirateria o l’ús indegut perden sentit.
• Universalitat: no es poden discriminar tipus d’ús ni tipus d’usuaris.
• Testeig: més gent pot fer proves des de les primeres fases de desenvolupament, per la qual cosa el programari resultant és més consistent.
• Avaluació: facilitat per a provar diversos programes sense restriccions abans de fer una elecció.
• Personalització: possibilitat d’adaptar el programari a les nostres necessitats amb recursos propis.
• Localització: possibilitat de traduir el programari al nostre idioma.
• Inversió local: possibilitat de contractar desenvolupaments en el propi entorn i fomentar la indústria local.
• Col·laboració oberta entre desenvolupadors: qualsevol pot aportar millores utilitzant sistemes de control de versions que eviten el caos improductiu.
• Col·laboració entre usuaris i desenvolupadors: les propostes de millora dels usuaris poden ser dutes a la pràctica per desenvolupadors voluntaris i els propis usuaris.
• Descentralització: equips de desenvolupadors poden centrar-se en mòduls o parts concretes del programa, treballant en paral·lel amb altres equips dedicats en altres mòduls.
• Reciclatge: fragments de codi d’un programa poden ser reutilitzats per a altres programes.
• Continuïtat: si un programa és abandonat pels seus desenvolupadors inicials, uns altres poden reprendre el treball.
• Desvinculació: qualsevol pot optar per iniciar una nova branca de desenvolupament d’un programa si ho estima convenient, com qui deixa de visitar un bar per a muntar el seu propi.
• Comunitat: totes aquestes dinàmiques propicien la creació de comunitats generalmente obertes, força horitzontals i regulades per una meritocràcia benigna, on les poques jerarquies s’estableixen dinàmicament en base a la participació i el grau de reconeixement obingut per cada membre per part dels seus companys.

Beneficis de la llibertat de distribució del programari

• Disponibilitat: molts poden obtenir programari lliure en qualsevol moment mitjançant Internet.
• Disseminació: petits distribuïdors poden dur el programari allà on els principals canals no volen o no poden arribar.
• Preu: la possibilitat de distribuir el programari gratuïtament elimina el risc de preus abusius.

QUI PRODUEIX TOT AIXÒ I PER QUÈ ?

En l’actualitat existeixen milers de programes lliures, disponibles en múltiples idiomes.

La immensa majoria d’aquest programari és gratuït i es troba a Internet. Per descomptat també existeixen diversos graus de qualitat, havent molts programes inacabats, inestables, redundants... Però l’important és que gairebé tot allò que necessita un usuari corrent està disponible amb qualitats professionals equiparables a les de les seves equivalents propietàries.

Hi ha qui contribueix al programari lliure com a complement formatiu o com una manera d’anar millorant el currículum per a trobar feina. Una part clau i creixent d’aquest programari és desenvolupat a nivell professional i empresarial, amb models de negoci que no es basen en la venda de programes.

Hi ha qui desenvolupa programari lliure com a valor afegit a serveis de pagament, per a estalviar el pagament de llicències, per a estalviar-se dependències de proveïdors, per a competir amb programes no lliures...

També hi ha una àmplia branca de desenvolupament finançat per universitats i administracions amb fons públics i per al benefici públic.

Avui dia ja hi ha centenars de professionals involucrats en el desenvolupament de programari lliure, i la indústria informàtica no dubta que aquesta és una activitat creixent amb perspectives de negoci molt interessants. La combinació de passions socials i interessos empresarials està essent la llavor del triomf del programari lliure en múltiples sectors.

 

VÍDEO-LLIÇONS vs. VÍDEOS MOTIVADORS

Els vídeos que contenen massa informació, vídeo-lliçons, son més profitosos quan es treballen de forma  individual, perquè cada persona procesa la informació de diferent manera, i hi ha gent que necessita escoltar dos o tres vegades una mateixa cosa per extreure tanta informació com sigui possible. Per tant no es bo veure aquest tipus de videos en grup. En aquests vídeos la música de fons no es necessària perquè no te res a veure amb el contingut del vídeo.

En definitiva els vídeo-lliçons desenvolupen un tema amb voluntat de sistematització, són  ordenats i no serveixen per fer classe, nomes per aprofundir. En edu3.cat, per exemple “Breu història de Catalunya” amb música de fons, imatges planes, explicació... Encara que siguin vídeos audiovisual no transmeten emocions.

Els vídeos motivadors, son en els que aprens coses mirant-lo sense necessitat de que t’ho expliquin, la música varia de velocitat i de to acompanyant les accions, també veiem que les imatges no son planes, sinó que estan filmades des de diferents angles per donar diverses sensacions. Per exemple, al vídeo “Dinner for two” aprens a que quan et baralles, es perden coses, tant tu com la gent del voltant. Treballa molt millor el llenguatge audiovisual.

CANÇONS DE MÚSICA

1) PEDRA PEDRETA (L'Esquitx nº4, pàg. 3)

Pedra pedreta,
ben rodoneta,
tirolirolà,
tiruliruleta!


2) MIREU EL QUE ENS AGRADA (L'Esquitx nº4, pàg. 5)

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Quan cantem fem la la la la la,
quan cantem fem la la la la la!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Quan piquem fem tam tam tam tam tam ,
quan piquem fem tam tam tam tam tam!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Quan toquem fem tererererè,
quan toquem fem tererererè!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Amb la flauta tirulirulíAmb la flauta tirulirulí.

A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom.

Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop.

Quan saltem fem bum, bum, bum, bum ,bum.


3) GALANETA MÀ (TAT, moixanes per acaronar, pàg. 25)

Galaneta mà
per a menjar pa,
per a veure vi,
per aquí, per aquí, per aquí!


4) BIM-BOM (TAT, jocs de falda per balancejar, pàg. 67)

Bim-bom,
les campanes de salom
toquen a festa
i fan bim-bom (bim-bom)


5) EL COS (Joan Amades, Cançó popular)

Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.

el cap és per pensar,
i el cor per estimar.
xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà. (x2)

Els dits son per tocar,
i els peus per caminar.

el nas; per olorar,
la boca; per parlar.
xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà. (x2)

La llengua; per tastar
les dents; per mastegar.

orelles per sentir...
t'ho torno a repetir!
xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà. (x2)

6) DE DINTRE D'UNA POMA (Trad. alemanya, adap. M. Martorell)

De dintre d’una poma,
L’orugueta mira fora;
Allà dins té cinc cambretes,
Perquè la casa és gran.

A dins de cada cambra,
Hi ha quedat una llavor,
Totes dormen i somnien
I passa la tardor.

El seu somni és un bell somni
La petita llavoreta
Un nou pomer serà.
Perquè pensen que més tard,

7) EL SILENCI ( D. Gelabert)

Silenci no et moguis,
Silenci no cantis,
Silenci no parlis.
La boca tancada
El silenci no no no sona
(cada cop eliminem una sil·laba fins que ens quedem en silenci)

8) EL CARGOL

DO RE MI  Al jardí,
MI FA SOL  Hi ha un cargol,
FA MI RE  Molt lleuger,
MI RE DO  Tot rodó.

DO SI LA  s'en va anar,
SI LA SOL  Ell tot sol,
LA SOL FA  A viatjar,
MI RE DO  Al japó.


9) EL GEGANT DEL PI

El gegant del pi
ara balla, ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat

ara balla pel terrat.


10) LA PARADA DE XURROS

Hi ha una parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.
Hi ha una parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.

Feien xurros molt grans, (mitjans, petits)
feien xurros molt grans, (mitjans, petits)
i la gent gent, gent, gent,
al passar sar, sar, sar,
en solia comprar.

TREBALLS I ACTIVITATS DE PLÀSTICA

El primer treball que s'ens va encarregar per grups de 9 persones va ser un power point d'imatges de moviment, ritmes, textures (naturals i artificials) i els colors primaris, secundaris i acromàtics, fent referència també als colors càlids i freds.
Algunes de les imatges son:

- Moviment

- Ritme

- Textures natural i artificial

- Colors primaris (groc, cian i magenta)

 

- Colors secundaris (lila, taronja, verd i vermell)

 

 

- Colors acromatics (blanc, negre i grissos)

La segona activitat va ser portar objectes naturals a classe per fer una composició amb papers de colors:

La tercera activitat consistia en fer una composició de pintures de colors acromàtics amb figures geometriques: el triangle, el cercle i el rectangle:

 

L'últim projecte que hem fet fins ara ha estat portar a la classe un objecte personal i dues fotografies, una objectiva i un altre subjectiva. Amb l'objecte hem de treballar els 5 sentits, transmeten el àmbit en que el vam rebre i com ens sentiem.
Amb la foto objectiva hem fet una composició a l'estil Andy Warhol:

EDITAR IMATGES AMB EL PROGRAMA GIMP

A la última sessió de TIC vam treballar amb un programa que edita i modifica imatges que s'anomena: Gimp.

Partint de la extracció de imatges de les teves carpetes de fotografies de l'ordinador, agafem una foto qualsevol i la obrim amb el programa Gimp.

La triada per fer l'excercici es:

A partir de la foto base hem de crear 3 imatges amb unes característiques diferents.

1) Retall de la imatge inicial.

El procediment per aconseguir el retall:

1- Clicar sobre el botó de “herramienta de recorte” i seleccionar la part que vols retallar.
2- Anar a "imagen" i clicar sobre "recortar la selección" o fer doble clic amb el boto esquerra.

2) Reescalar la imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels de la foto, d'aquesta manera optimitzem el pes de les imatges per fer la feina.

El procediment per aconseguir el retall:

1-Anar a "imagen" i clicar sobre "Escalar la imagen". Aquí pots seleccionar el tamany de la imatge que vols escalar.

3) Retocar petits detalls que sobren o fan lleig a la fotografia.

1- Clicar sobre la icona de “herramienta de clonado” i seleccionar el color que vols clonar per fer desaparèixer el detall que has triat.
2- Anar a la zona que vols retocar tapant-la ja amb el color seleccionat anteriorment.

CREAR UNA PEÇA D'AUDIO AMB AUDACITY

El dilluns dia 18 d'octubre, a TIC, vam estar treballant amb un programa que permet modificar cançons i grabar: l'Audacity. L'excercici era editar una cançó:  Balrog Boogie, afegint un fragment dels titulars de matins de Catalunya radio.

El procediment va ser el següent:

1- Importar la cançó al programa Audacity:



2- Seleccionar dos fragments de la cançó per posar a l'inici i al final.



3- Clicar a l'inici de cada tros de cançó i posar fusa d'inici, a efectes.



4- Clicar al final de cada tros de cançó i posar fusa de final, a efectes.



5- Seleccionar punt mig i anar a editar i aquí clicar silenci d'audio. Aquí quedarà una ratlla on tenim que fer el procediment següent:



6- Importar la peça d'audio dels titulars de la radio i afegirla al tros de la cançó on tenim la ratlla del silenci.



7- Exportar la teva creació com a document d'audio en format MP3. (per aixo es necesari descarregar-se l'aplicació de lame_enc.dll, que es la versió de lame per l'audacity).


Fent aquest procediment, el meu resultat final és:

VIDEO BLANQUERNA EDITAT AMB WINDOWS MOVIE MAKER

El dijous 14 d’octubre varem estar treballant amb el Windows Movie Maker, un programa de que serveix per muntar i editar vídeos amb diferents músiques i animacions.
L'excercici fet a classe ha estat seleccionar parts d’un vídeo sobre la universitat proporcionat per el nostre professor, Jordi Simón, i reeditar-lo.

Procediment: 

El resultat final ha estat aquest:

PREZI

A classe vam treballar amb una nova eina, el Prezi. Com activitat i per familiaritzar-nos amb aquesta eina, vam crear un Prezi sobre el Prezi, pertant qualsevol dubte sobre com funciona el prezi, que és i quina es la seva utilitat, ho trobareu a continuació.






Cómo usar Prezi, Manual básico

10 NOVES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

En el diari de Barcelona d'aquesta setmana sortia publicat un article sobre les noves escoles bressol que s'estan inaugurant, i les que queden per crear.
Punts Claus de l'article:

1. L'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, afirma que l'ajuntament "complirà al 100% l'objectiu de duplicar el nombre de places d'escola de bressol en acabar el mandat".
2. Els 10 centres inaugurats aquest curs acadèmic, tenen una capacitat per a 792 infants i una inversió superior als 14 milions d'euros.
3. El setembre de 2011 Barcelona passarà de tenir 3.698 places a tenir-ne 7.483. En concret es passarà de 57 a 97 centres per infants de 0 a 3 anys.
4. L'Alcalde defensa l'escola pública per sobre de la concertada: "volem garantir l'accés a les escoles bressol a tots els barris, crear places on abans no n'hi havia i això, amb la concertació no es podria fer".