VÍDEO I EDUCACIÓ

• LA TERCERA ONA
  
  Tercera ona = la revolució científica - tecnològica, l'era espacial, l'era de la informació, la civilització de la imatge, l'era de la informàtica.
  
  Les invencions tecnològiques provoquen canvis culturals i aquests, al seu torn, generen canvis en l'estructura social.
  
  Es dóna una interacció total entre invencions tecnològiques, modificacions culturals i transferències socials.

• EL DESFASAMENT DE L'ESCOLA
  
  L'objectiu de l'educació no s’hauria de centrar en el present. L'escola segueix ancorada en el passat. La nostra és una escola de segona ona.
  
  Els mitjans de masses s'han convertit en el medi ambient en el qual creixen les noves generacions. És a través d'ells com tenen accés a la realitat.
  
  L'escola, no obstant això, sembla no donar-se per assabentada. Els joves abandonen les aules sense la mes mínima preparació per a un ús racional d'aquests mitjans.
  
  Tampoc la tecnologia en si mateixa ha merescut una major consideració. L'escola es segueix manifestat reticent a integrar en el seu si les noves tecnologies, temorosa sens dubte de perdre el control del procés educatiu. Entretant les noves tecnologies segueixen manifestant-se eficaces fos del àmbit escolar.
  
  Alguns mestres són conscients consideren que és enorme l'eficàcia dels mitjans de masses, però al mateix temps es neguen a integrar-los a l'escola per optimitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

• LA POR Al CANVI
  
  L'home sempre ha tingut por al canvi. Sentiment d'inseguretat. Tant en la practica individual com en la social.
  
  El cas del mestre, la defensa de la institució es converteix en una forma d'autoprotecció.
  
  Com més excel·lent és el professor, tant més excel·lent havia de ser la seva manera d'ensenyar.
  
  La por al canvi i l'obsessió pel passat han portat a l'escola a la inadaptació.

• EL DESFASAMENT EN XIFRES
  De tota la informació que li arriba al nen, l'escola solament li assegura un 4% útil.
  
  Veure la televisió s'ha convertit en la tercera activitat del ciutadà mitjà, després de treballar i dormir, i en la segona activitat dels estudiants després de dormir.
  
  Segons una enquesta realitzada a Espanya pel ministeri de Cultura, la quarta part dels nens amb edats compreses entre els 6 i els 13 anys no posseeix cap llibre o conte. El 41% no llegeix pràcticament mai. Fracàs escolar.

• UN NOU HOME
  Dinàmica cerebral, hemisferis cerebrals.
  
  - Hemisferi Esquerre = controla el costat dret del cos, regeixen algunes funcions com la lectura, l'escriptura, el càlcul, la aritmètica, la classificació, la lògica. Regeix les funcions lligades al llenguatge i a l'abstracció. És l'hemisferi amb major sensibilitat pel visual.
  
  - Hemisferi Dret = controla el costat esquerre del cos, regeixen algunes funcions com el reconeixement immediat de rostres, la distinció i el record de les formes, la discriminació de concordes musicals, la reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. En general regeix les funcions espacials no verbals. És l'hemisferi amb major sensibilitat per l'acústic, és l'hemisferi intel·lectual, analític, dominant, actiu, emocional, intuïtiu, creatiu, sintètic…
  Els hemisferis dret i esquerre << no solament tracten de diferent manera la informació, sinó que aquesta especificitat comporta processos mentals qualitativament diferents. L'hemisferi dret prevaldrà en tota aproximació global, concreta i emocional a la realitat, mentre l'hemisferi esquerre seriosa preponderant en el pensament analític i en la lògica formal>>. L'hemisferi esquerre va anar adquirint gradualment el predomini des de la civilització grega i l'imperi grecoromà. Per primera vegada des de fa 2400 anys torna a adquirir predomini l'hemisferi dret, gràcies als mitjans de masses de l'era electrònica.

• UNA NOVA MANERA DE CONÈIXER
  Les invencions tècniques són com a extensions del cos humà. << els mitjans de comunicació fan sorgir en nosaltres relacions úniques de percepció sensorial […]>>. L'aparició i l'ús de noves tecnologies produeix alteracions en les formes de pensament i d'expressió, en els processos i actituds mentals, en les pautes de percepció, en la proporció dels sentits.
  
  Llegir un text escrit i contemplar una fotografia són dues operacions diferents des del punt de vista del procés mental, posen en joc àrees diferents del cervell. La lectura és una operació analítica. Contemplar una imatge solament pot fer-se submergint-se en ella.
  
  El nou home amb predomini de l'hemisferi dret. Joves que són incapaços d'estudiar sense musica. La publicitat, la musica, el visual i l'auditiu van indissolublement units a la seva manera de percebre la realitat i d'estar en ella.
  
  En aquesta cruïlla de predomini d'hemisferis es troba avui l'escola. La televisió aporta coneixements pel que es veu i sent.

• UN NOU LLENGUATGE
  L'audiovisual, una qüestió de llenguatge. Referint-se a la identitat del llenguatge audiovisual, Claude Santelli deia que expressar-se audiovisualment significaria comunicar les intencions en l'acte mateix de suscitar emocions.
  
  És primavera i jo no puc veure-la. És un exemple significatiu d'una forma d'expressió que comunica les idees a traves de les emocions. Es passa de transmetre directament un concepte (cec), a transmetre-ho a traves d'emocions, l'hemisferi dret entra en joc.
  El llenguatge audiovisual mitjançant 7 trets principals:
  - Barreja entre so-imatge-paraula.
  - Llenguatge popular.
  - Dramatització, crear tensió.
  - Relació optima entre fons i figura, relacions entre tots els elements.
  - Presència. El canal electrònic amplifica l'efecte de presència.
  - Composició per <<flashing>>. Presentació d'aspectes que destaquen sobre un fons comú.
  - Encadenament de <mosaic>. Els elements semblen inconnexos si s’aïllen uns fragments; solament s'adverteix el sentit si es contempla el conjunt, la coherència interna global.

• EL NEN CREIX ABSURD
  Mcluhan: <El nen actual creix absurd, perquè viu en dos mons i cap d’ells li ajuda a créixer>.
  
  Del maridatge entre dos mons tan contraposats no pot sortir mes que el divorci o uns fills tocats de l’olla. O, en el pitjor dels casos, ambdues coses alhora.
  
  Una generació que seguirà sent absurda si no se li ofereix un món alguna cosa mes unificat. L'escola ha estat i és víctima, i al mateix temps causa directa, d'aquesta situació conflictiva.
  
  La tasca unificadora de l'escola exigeix que la seva pròpia estructura es base en la coherència entre la sensibilitat del nostre temps, els mitjans que disposa i el propi sistema cultural.

• UNA EDUCACIÓ EN ESTÈREO
  És una resposta al repte que els mitjans de masses de l'era electrònica llancen a l'escola. És una proposta unificadora, integradora. Un intent de superar l'absurd.
  <El funcionament en estèreo respecte en part el que s’ha dit sobre les relacions entre hemisferi dret i esquerre: cada un té la seva especificitat, el seu punt de vista, la seva singularitat, però entre un i altre hi ha un pont. Informacions rebudes en la dreta passen a l’esquerre. D’aquesta manera existeix distinció, però també influencia recíproca>.
  De l'un a altre hi ha un pont, però respectant els punts de vista i les dominàncies. Com es tendeix aquest pont? Com s'aconsegueix que les informacions rebudes en l'hemisferi dret passin a l'esquerre?
  La comunicació.
  Una educació en estèreo utilitzés la comunicació, el dialogo i la confrontació per facilitar la passada de les emocions a l'hemisferi de la reflexió i la racionalitat. Del mico al estèreo. De l'home fragmentat a l'home integral.
  
  Aquest plantejament pedagògic assumeix a l'alumne en la seva especificitat i en la seva integritat, assumeix també les possibilitats expressives dels mitjans audiovisuals i facilita la unificació de l'entorn cultural. En definitiva, així concebut, el vídeo didàctic facilita la coherència entre la sensibilitat de l'alumne, l'especificitat del mitjà i la evolució del sistema social.
  
  L'educació en estèreo converteix a l'escola no en un centre d'ensenyament, sinó d'aprenentatge. El vídeo és una mica més que una tècnica. És un repte per a l'escola.