Blog = mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests alumnes i el professor per afavorir aprenentatges actius. A mes, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu.
1.1 Web 2.0 o web social
Es tracta, doncs, d’un nou marc d’interacció, participació i comunicació social. L’usuari és protagonista, decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull, selecciona... La web esdevé un gran espai de lectura i escriptura, on la informació es converteix en conversa.
Es una estructura que està penetrant en tots els àmbits (personals, professionals, empresarials o educatius).
1.2 Que es un blog?
“És un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d’un autor o diversos autors, en que apareix en primer lloc el mes recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.”
“Lloc web compost per entrades organitzades mitjançant cronologia inversa, actualització freqüent i estil personal i informal.”
“Llocs personals autogestionats que generen comunitats amb un alt grau de fidelitat, basades en interesos comuns i en la construcció compartida del coneixement.”
“Fonamentalment, un blog serveix per exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està especialment preparada per organitzar i emmagatzemar tota aquesta informació.”
Els blogs permeten combinar de manera senzilla el treball a l’aula i el treball a distància, amb totes les possibilitats que això comporta.
Molts autors opten per llicencies de reconeixement (creative commons, copyleft...), s’han donat casos d’apropiació indeguda de continguts. Per aquest motiu, les cites i referències s’han convertit en una acció quotidiana i que enriqueix els continguts: mostrar les fonts d’informació.
1.3 Implicacions socials i educatives
Manifiesto blog = Té la intenció de recollir en un document els elements de la cultura blogaire. Dels 23 punts cal destacar els següents:
• Sigues inquisitiu. La veritat blogaire absoluta no existeix.
• Guia’t per la teva honestitat.
• Col•labora amb les xarxes.
• El blogaire s’integra a xarxes i es cuida de les xarxes.
• Transmet idees, propostes, opinions, sent, llegeix i opina.
• Les informacions són mes riques ja que no s’acaben en el missatge inicial.
Alfabetització, nadius i immigrants digitals = Tota l’evolució de la web 2.0 ha estat acompanyada de l’alfabetització digital.
Ens trobem davant un nou model de comunicació i gestió de la informació a través d’Internet, nous usos i noves tecnologies. Des de el context educatiu requereix nous enfocaments, metodologies i estratègies per a poder abordar-lo.
Nadius i immigrants digitals. Les persones nascudes 5 o 15 anys enrere son la “generació xarxa”, mentre que les persones nascudes abans de l’any 1960 s’han d’adaptar a aquest model i aprendre-ho tot de nou.
“El problema més gran que actualment troba l’educació és que la majoria dels professors, immigrants digitals, que parlen una llengua desfasada estan intentant ensenyar a una població que parla una llengua totalment nova.”
En aquest sentit, els blogs són una eina que per la seva facilitat d’ús permeten a les persones amb pocs coneixements tècnics iniciar-se en aquest procés i compartir el llenguatge dels nadius digitals.
1.4 Blogosfera
És el terme amb el qual s’agrupa la totalitat de weblogs. Atès que els blogs estan connectats per mitjà d’enllaços, comentaris, històrics i referències, han creat i definit la seva pròpia cultura.
El manifiesto blog recull alguns punts referents a la blogosfera:
• La blogosfera es un organisme viu, una xarxa biològica que com a tal no té ni tindrà límits.
• Els blogs creen comunitats que reforcen el sentit democràtic de la societat civil.
• La blogosfera és el marc en el qual s’escenifica el canvi més gran d’Internet, un canvi que ha passat a denominar-se web 2.0.
• El diàleg és la principal forma de manejar-se en aquest entorn.
• Crea comunitat.
• Aposta per una blogosfera horitzontal: ningú no està ni per sobre ni per sota.
Hi ha alguns indicadors de fiabilitat o qualitat que ens permeten orientar una mica entre tanta informació generada constantment i que ens ajuden a elegir els continguts més adequats.
Parlem de blogosfera educativa quan ens referim a les xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius. Els blogs utilitzats en contextos educatius, principalment destinats als processos d’ensenyament i aprenentatge, es diuen edublogs.
1.5 Característiques i glossari
1.5.1 Estructura
En visitar un blog, el primer que observem generalment és una capçalera amb el títol i un cos central amb les entrades o articles ordenats per ordre cronològic invers. Cada article es relaciona amb etiquetes.
En un lateral, hi ha el calendari que arxiva el contingut per data, la llista de categories utilitzades (etiquetes), un cercador intern i el blogroll o llista de blogs.
Moltes plataformes permeten afegir complements. Això permet la plena integració dels blogs amb aquests altres serveis de la web 2.0, cosa que n’augmenta les possibilitats tant comunicatives com creatives en un context d’interacció social.
Per dins, el blog té un plafó de control on només accedeix l’administrador o autors autoritzats. Escriure i modificar entrades, monitoritzar els comentaris, aspectes de privacitat, determinar les categories i enllaços de la llista de blogs, veure l’estadístic, donar permisos a altres usuaris, modificar el disseny i la plantilla, afegir complements i altres opcions.
Cal entendre el post com una forma d’organització del discurs destinada a satisfer les necessitats de comunicació en un determinat àmbit social i que es distingeix per unes característiques lingüístiques, textuals i paratextuals.
Consideracions sobre els posts per finalitats didàctiques:
• Diversitat de funcions: informar, proporcionar ajuda, opinar, suscitar el debat, mantenir el contacte amb la comunitat de blogaires...
• Estructura clara que faciliti la lectura.
• Ús de recursos tipogràfics com la negreta, la numeració i les vinyetes en sèrie de dades o idees...
• Reutilització de fragments aliens, ús de cites i enllaços de fonts.
• Ús de multimèdia.
• Implicació del “jo” i presència del destinatari.
• Estil informal i espontani, però respectuós amb les normes ortogràfiques i gramaticals.
1.5.2 Glossari
• Blogroll o llista de blogs: la llista d’enllaços que l’autor o autors d’un blog recomanen.
• Comentari: són el motor d’interactivitat entre l’autor i el lector i el que ajudarà a crear coneixement.
• Enllaç permanent (permalink): normalment la direcció de l’enllaç permanent inclou la data en què es va publicar i el títol.
• Etiquetes i categories: són els elements que faciliten l’organització i identificació dels continguts.
• Ping: el sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles.
• Plugin o “widget”: són complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies d’una plataforma.
• Post: article o entrada, el cos de contingut que forma el blog.
• Retroenllaços (trackbacks): quan en un blog es fa referencia a un article o entrada publicat en un altre blog.
• RSS, feed o sindicació: consisteix en que una vegada seleccionades les fonts d’informació d’interès, aquestes fonts enviïn avisos d’actualització a l’usuari, sense la necessitat que l’usuari hagi d’anar comprovant si hi ha novetats en cada una d’elles.
1.6 Conclusions
Els blogs, com a gestors de continguts d’extrema facilitat d’ús, poden ser incorporats a l’aula amb molt diverses funcions en les àrees de llengües; en totes elles, en major o menor grau, l’escriptura té sentit com a activitat social, es comparteix el coneixement i se sotmeten les opinions a debat.
Els blogs, com a mitjans de comunicació amb gèneres textuals específics, demanden l’extensió de l’alfabetització a aquest nou àmbit comunicatiu, la qual cosa al seu torn requereix per part del professorat una reflexió sobre les característiques d’aquestes pràctiques discursives.
2. BLOGS EDUCATIUS
2.1 Introducció
És atractiva la idea que el blog, un dels recursos educatius de més actualitat, entronca amb alguns dels corrents més valuosos de la renovació pedagògica.
2.2 Els blogs en una pedagogia constructivista
La concepció constructivista de l’aprenentatge i de l’ensenyament té les coordenades següents:
• Mitjançant l’educació escolar, els grups humans promouen el desenvolupament dels seus membres més joves mitjançant una ajuda sistemàtica, planificada i sostinguda.
• Aquesta funció s’intenta complir facilitant als alumnes l’accés a un conjunt de sabers i formes culturals.
• L’aprenentatge és possible mitjançant un procés de construcció o reconstrucció dels sabers en el qual les aportacions dels alumnes tenen un paper decisiu.
La concepció constructivista de l’aprenentatge i de l’ensenyament s’organitza entorn de tres idees fonamentals:
a) L’alumne és el responsable últim del seu propi procés d’aprenentatge.
b) L’activitat constructiva de l’alumne s’aplica a un saber col•lectiu culturalment organitzat.
c) La funció del professor no és només crear les condicions favorables per a l’activitat constructiva dels alumnes, sinó ajudar-los a enfilar aquesta activitat amb el saber col•lectiu culturalment organitzat que tracten de reconstruir.
En primer lloc, la seva introducció a l’aula suposa una nova pràctica comunicativa caracteritzada pel protagonisme que adquireixen els alumnes.
El caràcter públic del blog és una de les seves característiques més interessants des del punt de vista educatiu.
En segon lloc, el protagonisme de l’alumne està acompanyat d’una responsabilitat que assumeix públicament.
Aquesta reflexió té com a objectiu regular el procés comunicatiu:
• Construir la pròpia identitat.
• Construir una representació del destinatari.
• Fer explícit el propòsit que es dóna a les entrades o posts.
• Seleccionar el contingut de l’entrada i controlar la forma en què la presento.
En tercer lloc, el blog implica interacció, característica que el fa molt idoni per a una aula concebuda com un espai de comunicació no jeràrquica.
Finalment, aquest caràcter de mitjà de comunicació interactiu que té el blog el fa molt adequat per fomentar el treball col•laboratiu, amb l’ajuda d’altres mitjans complementaris com el wiki, les presentacions, els vídeos, etc. Aquesta funció dels blogs requereix la planificació global del projecte i la definició del paper que el blog pot exercir en el seu desenvolupament. Cal, doncs, determinar el següent:
• El tipus de blog.
• La naturalesa de la contribució de cada alumne segons el tipus de blog usat, el paper del professor en el procés i els mitjans que s’utilitzen.
• Com s’articulen totes les contribucions, etc.
Els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar. Totes aquestes accions són imprescindibles per a la construcció dels aprenentatges.
2.3 Classes de blogs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada