dijous, 28 d’octubre del 2010

TREBALLEM AMB GOOGLE DOCS

A classe varem veure un video sobre una nova eina online: GOOGLE DOCS

http://www.commoncraft.com/

Punts clau del video:
  • Email = es crean masses copies d'un mateix document.
  • Amb google docs ens podem fer un compte, convidar lectors i nomes existeix un document que s'actualitza a mesura que l'editem.
  • Pots crear presentacions, fulls de calcul, formularis o documents.

Excercicis:

1 - Crear i compartir un document de text.



2 - Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació.



3 - Crear un full de càlcul i un formulari.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

CANÇÓ A MÚSICA AMB NOTEFLIGHT

DE DINTRE D'UNA POMA

A la classe de música varem escriure la partitura d'una cançó al noteflihgt per anar practicant amb aquesta nova eina online.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

APUNTS DE LA CLASSE DEL 18/10/10

  •  Per veure la mida d'una fotografía i altres detalls hem de clicar el botó dret a sobre l'arxiu i entrar a "propiedades"
  • Perquè quan sona una cançó al MP3 surt l'autor? Dons surt gràcies a les metadades, les pots introduir editant les etiquetes ID3.
  • Calculadora per poder convertir de Bits a Bytes a Kilobytes a Megabytes a Gigabytes: http://www.wilkinsonpc.com.co/free/articulos/calculadorabytes.html

CONCEPTES D'IMATGE DIGITAL

MAPA DE BITS:  És aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels.

IMATGES VECTORIALS: Són aquelles que la imatge està composada per vectors creats a partir de parelles de punts.

Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

1) La Grandària = Fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals.

2) El Pes = És el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

3) La Profunditat Del Color = Fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

4) La Resolució = És la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada. A quanta més resolució hi hagi, més qualitat tindrà la foto.


5) Píxel = cada un dels petits quadradets que componen una imatge digital. Podem fer-nos una idea comparant una imatge digital amb un mural format per cents de petites llosetes de colors.
És la unitat mínima de informació d’una imatge digital, però a diferencia de las llosetes pot tenir fins 16,7 milions de colors i pesa bastant menys.
¿Quan mesura un píxel? Dons depèn de la resolució del dispositiu en que el visionem.
Un mòbil i una càmera de fotos poden tenir el mateix número de píxels i tenir diferents qualitats.

MANUAL DE GIMP

Per aprofundir en l'utilització del programa GIMP podeu entrar en aquest enllaç:
http://www.gimp.org.es/tutoriales/practicasguiadas.pdf

MANUAL D'AUDACITY

INICIACIÓ AL PROGRAMARI LLIURE

INTRODUCCIÓ
“Programari” (en anglès software) = terme amb el qual es denomina el conjunt de programes
informàtics.

Quan parlem de programari lliure no només ens estem referint a les aplicacions sinó també a altres tipus de programes que donen vida a l’ordinador.

També és important entendre que el programari i el maquinari (en anglès hardware) són components
diferents que no estan necessàriament lligats entre ells.

DE QUÈ PARLEM QUAN DIEM “PROGRAMARI” ?
Cada programa està format per un conjunt de línies de codi escrites en algun dels múltiples llenguatges informàtics. A això se li denomina el codi font del programa. A l’hora de publicar el seu treball, els programadors poden escollir entre mantenir el codi font obert o tancar-lo amb cadenat. Si el mantenen obert, altres programadors podran accedir-hi i entendre el funcionament del programa. Si el tanquen ningú no pot accedir al seu codi, que es manté secret.

Les llicències lliures permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.
Les llicències no lliures restringeixen l’ús, còpia, estudi, modificació i/o redistribució
del programari, exigint en general autoritzacions i limitacions.

LA IMPORTANT DISTINCIÓ ENTRE LLIURE I GRATUÏT
El preu no figura entre els factors que determinen si el programari és lliure o no. Existeix una confusió generalitzada entre el programari lliure i el programari gratuït, en bona part deguda al fet que en anglès lliure i gratis es tradueixen ambdós com a free.
Encara que la majoria del programari lliure és també gratuït, pot existir i existeix programari lliure comercialitzat que requereix un pagament per a la seva obtenció. Al revés, també existeix programari privatiu però gratuït.

ELS BENEFICIS DEL PROGRAMARI LLIURE
Beneficis del codi obert
  • Obertura: permet obtenir la resta dels beneficis llistats a continuació, la majoria dels   quals serien irrealitzables amb codi tancat.
  • Transparència: La qualitat del codi està a la vista de qui la vulgui controlar.
  • Seguretat: impossibilitat d’amagar secretament eines d’espionatge, bombes informàtiques, cavalls de Troia i codi maliciós en general.
  • Aprenentatge: per complex que sigui un programa, els aprenents poden repassar el seu codi i formar-se amb ell.
  • Herència cultural: tot el codi disponible passa a formar part dels recursos públics de què disposa la Humanitat.
Beneficis de la llibertat d’ús del programari
  • Legalitat: conceptes com la pirateria o l’ús indegut perden sentit.
  • Universalitat: no es poden discriminar tipus d’ús ni tipus d’usuaris.
  • Testeig: més gent pot fer proves des de les primeres fases de desenvolupament, per la qual cosa el programari resultant és més consistent.
  • Avaluació: facilitat per a provar diversos programes sense restriccions abans de fer una elecció.
  • Personalització: possibilitat d’adaptar el programari a les nostres necessitats amb recursos propis.
  • Localització: possibilitat de traduir el programari al nostre idioma.
  • Inversió local: possibilitat de contractar desenvolupaments en el propi entorn i fomentar la indústria local.
  • Col·laboració oberta entre desenvolupadors: qualsevol pot aportar millores utilitzant sistemes de control de versions que eviten el caos improductiu.
  • Col·laboració entre usuaris i desenvolupadors: les propostes de millora dels usuaris poden ser dutes a la pràctica per desenvolupadors voluntaris i els propis usuaris.
  • Descentralització: equips de desenvolupadors poden centrar-se en mòduls o parts concretes del programa, treballant en paral·lel amb altres equips dedicats en altres mòduls.
  • Reciclatge: fragments de codi d’un programa poden ser reutilitzats per a altres programes.
  • Continuïtat: si un programa és abandonat pels seus desenvolupadors inicials, uns altres poden reprendre el treball.
  • Desvinculació: qualsevol pot optar per iniciar una nova branca de desenvolupament d’un programa si ho estima convenient, com qui deixa de visitar un bar per a muntar el seu propi.
  • Comunitat: totes aquestes dinàmiques propicien la creació de comunitats generalmente obertes, força horitzontals i regulades per una meritocràcia benigna, on les poques jerarquies s’estableixen dinàmicament en base a la participació i el grau de reconeixement obingut per cada membre per part dels seus companys.
Beneficis de la llibertat de distribució del programari
  • Disponibilitat: molts poden obtenir programari lliure en qualsevol moment mitjançant Internet.
  • Disseminació: petits distribuïdors poden dur el programari allà on els principals canals no volen o no poden arribar.
  • Preu: la possibilitat de distribuir el programari gratuïtament elimina el risc de preus abusius.

QUI PRODUEIX TOT AIXÒ I PER QUÈ ?
En l’actualitat existeixen milers de programes lliures, disponibles en múltiples idiomes.
La immensa majoria d’aquest programari és gratuït i es troba a Internet. Per descomptat també existeixen diversos graus de qualitat, havent molts programes inacabats, inestables, redundants... Però l’important és que gairebé tot allò que necessita un usuari corrent està disponible amb qualitats professionals equiparables a les de les seves equivalents propietàries.

Hi ha qui contribueix al programari lliure com a complement formatiu o com una manera d’anar millorant el currículum per a trobar feina. Una part clau i creixent d’aquest programari és desenvolupat a nivell professional i empresarial, amb models de negoci que no es basen en la venda de programes.

Hi ha qui desenvolupa programari lliure com a valor afegit a serveis de pagament, per a estalviar el pagament de llicències, per a estalviar-se dependències de proveïdors, per a competir amb programes no lliures...

També hi ha una àmplia branca de desenvolupament finançat per universitats i administracions amb fons públics i per al benefici públic.

Avui dia ja hi ha centenars de professionals involucrats en el desenvolupament de programari lliure, i la indústria informàtica no dubta que aquesta és una activitat creixent amb perspectives de negoci molt interessants. La combinació de passions socials i interessos empresarials està essent la llavor del triomf del programari lliure en múltiples sectors.
 

dissabte, 23 d’octubre del 2010

VÍDEO-LLIÇONS vs. VÍDEOS MOTIVADORS

Els vídeos que contenen massa informació, vídeo-lliçons, son més profitosos quan es treballen de forma  individual, perquè cada persona procesa la informació de diferent manera, i hi ha gent que necessita escoltar dos o tres vegades una mateixa cosa per extreure tanta informació com sigui possible. Per tant no es bo veure aquest tipus de videos en grup. En aquests vídeos la música de fons no es necessària perquè no te res a veure amb el contingut del vídeo.

En definitiva els vídeo-lliçons desenvolupen un tema amb voluntat de sistematització, són  ordenats i no serveixen per fer classe, nomes per aprofundir. En edu3.cat, per exemple “Breu història de Catalunya” amb música de fons, imatges planes, explicació... Encara que siguin vídeos audiovisual no transmeten emocions.

Els vídeos motivadors, son en els que aprens coses mirant-lo sense necessitat de que t’ho expliquin, la música varia de velocitat i de to acompanyant les accions, també veiem que les imatges no son planes, sinó que estan filmades des de diferents angles per donar diverses sensacions. Per exemple, al vídeo “Dinner for two” aprens a que quan et baralles, es perden coses, tant tu com la gent del voltant. Treballa molt millor el llenguatge audiovisual.

CANÇONS DE MÚSICA

1) PEDRA PEDRETA (L'Esquitx nº4, pàg. 3)

Pedra pedreta,
ben rodoneta,
tirolirolà,
tiruliruleta!


2) MIREU EL QUE ENS AGRADA (L'Esquitx nº4, pàg. 5)

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Quan cantem fem la la la la la,
quan cantem fem la la la la la!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Quan piquem fem tam tam tam tam tam ,
quan piquem fem tam tam tam tam tam!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Quan toquem fem tererererè,
quan toquem fem tererererè!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.
Amb la flauta tirulirulíAmb la flauta tirulirulí.

A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom.

Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop.

Quan saltem
fem bum, bum, bum, bum ,bum.


3) GALANETA MÀ (TAT, moixanes per acaronar, pàg. 25)

Galaneta mà
per a menjar pa,
per a veure vi,
per aquí, per aquí, per aquí!


4) BIM-BOM (TAT, jocs de falda per balancejar, pàg. 67)

Bim-bom,
les campanes de salom
toquen a festa
i fan bim-bom (bim-bom)


5) EL COS (Joan Amades, Cançó popular)

Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.

el cap és per pensar,

i el cor per estimar.
xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà. (x2)


Els dits son per tocar,
i els peus per caminar.

el nas; per olorar,
la boca; per parlar.
xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà. (x2)


La llengua; per tastar
les dents; per mastegar.

orelles per sentir...
t'ho torno a repetir!
xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà. (x2)


6) DE DINTRE D'UNA POMA (Trad. alemanya, adap. M. Martorell)


De dintre d’una poma,
L’orugueta mira fora;
Allà dins té cinc cambretes,
Perquè la casa és gran.

A dins de cada cambra,
Hi ha quedat una llavor,
Totes dormen i somnien
I passa la tardor.

El seu somni és un bell somni
La petita llavoreta
Un nou pomer serà.
Perquè pensen que més tard,

7) EL SILENCI ( D. Gelabert)

Silenci no et moguis,
Silenci no cantis,
Silenci no parlis.
La boca tancada
El silenci no no no sona
(cada cop eliminem una sil·laba fins que ens quedem en silenci)


8) EL CARGOL


DO RE MI  Al jardí,
MI FA SOL  Hi ha un cargol,
FA MI RE  Molt lleuger,
MI RE DO  Tot rodó.

DO SI LA  s'en va anar,
SI LA SOL  Ell tot sol,
LA SOL FA  A viatjar,
MI RE DO  Al
japó.


9) EL GEGANT DEL PI
El gegant del pi
ara balla, ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.


10) LA PARADA DE XURROS
Hi ha una parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.
Hi ha una parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.

Feien xurros molt grans, (mitjans, petits)
feien xurros molt grans, (mitjans, petits)
i la gent gent, gent, gent,
al passar sar, sar, sar,
en solia comprar.

TREBALLS I ACTIVITATS DE PLÀSTICA

El primer treball que s'ens va encarregar per grups de 9 persones va ser un power point d'imatges de moviment, ritmes, textures (naturals i artificials) i els colors primaris, secundaris i acromàtics, fent referència també als colors càlids i freds.
Algunes de les imatges son:

- Moviment



- Ritme


- Textures natural i artificial



- Colors primaris (groc, cian i magenta)

 















- Colors secundaris (lila, taronja, verd i vermell)


 

 
- Colors acromatics (blanc, negre i grissos)


La segona activitat va ser portar objectes naturals a classe per fer una composició amb papers de colors:


La tercera activitat consistia en fer una composició de pintures de colors acromàtics amb figures geometriques: el triangle, el cercle i el rectangle:


 
L'últim projecte que hem fet fins ara ha estat portar a la classe un objecte personal i dues fotografies, una objectiva i un altre subjectiva. Amb l'objecte hem de treballar els 5 sentits, transmeten el àmbit en que el vam rebre i com ens sentiem.
Amb la foto objectiva hem fet una composició a l'estil Andy Warhol:




dijous, 21 d’octubre del 2010

EDITAR IMATGES AMB EL PROGRAMA GIMP

A la última sessió de TIC vam treballar amb un programa que edita i modifica imatges que s'anomena: Gimp.
Partint de la extracció de imatges de les teves carpetes de fotografies de l'ordinador, agafem una foto qualsevol i la obrim amb el programa Gimp.

La triada per fer l'excercici es:



A partir de la foto base hem de crear 3 imatges amb unes característiques diferents.
1) Retall de la imatge inicial.

El procediment per aconseguir el retall:

1- Clicar sobre el botó de “herramienta de recorte” i seleccionar la part que vols retallar.
2- Anar a "imagen" i clicar sobre "recortar la selección" o fer doble clic amb el boto esquerra.


2) Reescalar la imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels de la foto, d'aquesta manera optimitzem el pes de les imatges per fer la feina.


El procediment per aconseguir el retall:

1-Anar a "imagen" i clicar sobre "Escalar la imagen". Aquí pots seleccionar el tamany de la imatge que vols escalar.


3) Retocar petits detalls que sobren o fan lleig a la fotografia.



1- Clicar sobre la icona de “herramienta de clonado” i seleccionar el color que vols clonar per fer desaparèixer el detall que has triat.
2- Anar a la zona que vols retocar tapant-la ja amb el color seleccionat anteriorment.

CREAR UNA PEÇA D'AUDIO AMB AUDACITY

El dilluns dia 18 d'octubre, a TIC, vam estar treballant amb un programa que permet modificar cançons i grabar: l'Audacity. L'excercici era editar una cançó:  Balrog Boogie, afegint un fragment dels titulars de matins de Catalunya radio.

El procediment va ser el següent:

1- Importar la cançó al programa Audacity:



2- Seleccionar dos fragments de la cançó per posar a l'inici i al final.



3- Clicar a l'inici de cada tros de cançó i posar fusa d'inici, a efectes.



4- Clicar al final de cada tros de cançó i posar fusa de final, a efectes.



5- Seleccionar punt mig i anar a editar i aquí clicar silenci d'audio. Aquí quedarà una ratlla on tenim que fer el procediment següent:



6- Importar la peça d'audio dels titulars de la radio i afegirla al tros de la cançó on tenim la ratlla del silenci.



7- Exportar la teva creació com a document d'audio en format MP3. (per aixo es necesari descarregar-se l'aplicació de lame_enc.dll, que es la versió de lame per l'audacity).


Fent aquest procediment, el meu resultat final és:

dimecres, 20 d’octubre del 2010

VIDEO BLANQUERNA EDITAT AMB WINDOWS MOVIE MAKER

El dijous 14 d’octubre varem estar treballant amb el Windows Movie Maker, un programa de que serveix per muntar i editar vídeos amb diferents músiques i animacions.
L'excercici fet a classe ha estat seleccionar parts d’un vídeo sobre la universitat proporcionat per el nostre professor, Jordi Simón, i reeditar-lo.
Procediment: 




El resultat final ha estat aquest:

dissabte, 16 d’octubre del 2010

PREZI

A classe vam treballar amb una nova eina, el Prezi. Com activitat i per familiaritzar-nos amb aquesta eina, vam crear un Prezi sobre el Prezi, pertant qualsevol dubte sobre com funciona el prezi, que és i quina es la seva utilitat, ho trobareu a continuació.






Cómo usar Prezi, Manual básico

dimecres, 13 d’octubre del 2010

10 NOVES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS


En el diari de Barcelona d'aquesta setmana sortia publicat un article sobre les noves escoles bressol que s'estan inaugurant, i les que queden per crear.
Punts Claus de l'article:
  1. L'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, afirma que l'ajuntament "complirà al 100% l'objectiu de duplicar el nombre de places d'escola de bressol en acabar el mandat".
  2. Els 10 centres inaugurats aquest curs acadèmic, tenen una capacitat per a 792 infants i una inversió superior als 14 milions d'euros.
  3. El setembre de 2011 Barcelona passarà de tenir 3.698 places a tenir-ne 7.483. En concret es passarà de 57 a 97 centres per infants de 0 a 3 anys.
  4. L'Alcalde defensa l'escola pública per sobre de la concertada: "volem garantir l'accés a les escoles bressol a tots els barris, crear places on abans no n'hi havia i això, amb la concertació no es podria fer".

dissabte, 9 d’octubre del 2010

VÍDEO I EDUCACIÓ

  • LA TERCERA ONA

    Tercera ona = la revolució científica - tecnològica, l'era espacial, l'era de la informació, la civilització de la imatge, l'era de la informàtica.

    Les invencions tecnològiques provoquen canvis culturals i aquests, al seu torn, generen canvis en l'estructura social.

    Es dóna una interacció total entre invencions tecnològiques, modificacions culturals i transferències socials.

  • EL DESFASAMENT DE L'ESCOLA

    L'objectiu de l'educació no s’hauria de centrar en el present. L'escola segueix ancorada en el passat. La nostra és una escola de segona ona.

    Els mitjans de masses s'han convertit en el medi ambient en el qual creixen les noves generacions. És a través d'ells com tenen accés a la realitat.

    L'escola, no obstant això, sembla no donar-se per assabentada. Els joves abandonen les aules sense la mes mínima preparació per a un ús racional d'aquests mitjans.

    Tampoc la tecnologia en si mateixa ha merescut una major consideració. L'escola es segueix manifestat reticent a integrar en el seu si les noves tecnologies, temorosa sens dubte de perdre el control del procés educatiu. Entretant les noves tecnologies segueixen manifestant-se eficaces fos del àmbit escolar.

    Alguns mestres són conscients consideren que és enorme l'eficàcia dels mitjans de masses, però al mateix temps es neguen a integrar-los a l'escola per optimitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

  • LA POR Al CANVI

    L'home sempre ha tingut por al canvi. Sentiment d'inseguretat. Tant en la practica individual com en la social.

    El cas del mestre, la defensa de la institució es converteix en una forma d'autoprotecció.

    Com més excel·lent és el professor, tant més excel·lent havia de ser la seva manera d'ensenyar.

    La por al canvi i l'obsessió pel passat han portat a l'escola a la inadaptació.

  • EL DESFASAMENT EN XIFRES
    De tota la informació que li arriba al nen, l'escola solament li assegura un 4% útil.

    Veure la televisió s'ha convertit en la tercera activitat del ciutadà mitjà, després de treballar i dormir, i en la segona activitat dels estudiants després de dormir.

    Segons una enquesta realitzada a Espanya pel ministeri de Cultura, la quarta part dels nens amb edats compreses entre els 6 i els 13 anys no posseeix cap llibre o conte. El 41% no llegeix pràcticament mai. Fracàs escolar.

  • UN NOU HOME
    Dinàmica cerebral, hemisferis cerebrals.

    - Hemisferi Esquerre = controla el costat dret del cos, regeixen algunes funcions com la lectura, l'escriptura, el càlcul, la aritmètica, la classificació, la lògica. Regeix les funcions lligades al llenguatge i a l'abstracció. És l'hemisferi amb major sensibilitat pel visual.

    - Hemisferi Dret = controla el costat esquerre del cos, regeixen algunes funcions com el reconeixement immediat de rostres, la distinció i el record de les formes, la discriminació de concordes musicals, la reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. En general regeix les funcions espacials no verbals. És l'hemisferi amb major sensibilitat per l'acústic, és l'hemisferi intel·lectual, analític, dominant, actiu, emocional, intuïtiu, creatiu, sintètic…

    Els hemisferis dret i esquerre << no solament tracten de diferent manera la informació, sinó que aquesta especificitat comporta processos mentals qualitativament diferents. L'hemisferi dret prevaldrà en tota aproximació global, concreta i emocional a la realitat, mentre l'hemisferi esquerre seriosa preponderant en el pensament analític i en la lògica formal>>. L'hemisferi esquerre va anar adquirint gradualment el predomini des de la civilització grega i l'imperi grecoromà. Per primera vegada des de fa 2400 anys torna a adquirir predomini l'hemisferi dret, gràcies als mitjans de masses de l'era electrònica.

  • UNA NOVA MANERA DE CONÈIXER
    Les invencions tècniques són com a extensions del cos humà. << els mitjans de comunicació fan sorgir en nosaltres relacions úniques de percepció sensorial […]>>. L'aparició i l'ús de noves tecnologies produeix alteracions en les formes de pensament i d'expressió, en els processos i actituds mentals, en les pautes de percepció, en la proporció dels sentits.

    Llegir un text escrit i contemplar una fotografia són dues operacions diferents des del punt de vista del procés mental, posen en joc àrees diferents del cervell. La lectura és una operació analítica. Contemplar una imatge solament pot fer-se submergint-se en ella.

    El nou home amb predomini de l'hemisferi dret. Joves que són incapaços d'estudiar sense musica. La publicitat, la musica, el visual i l'auditiu van indissolublement units a la seva manera de percebre la realitat i d'estar en ella.

    En aquesta cruïlla de predomini d'hemisferis es troba avui l'escola. La televisió aporta coneixements pel que es veu i sent.

  • UN NOU LLENGUATGE
    L'audiovisual, una qüestió de llenguatge. Referint-se a la identitat del llenguatge audiovisual, Claude Santelli deia que expressar-se audiovisualment significaria comunicar les intencions en l'acte mateix de suscitar emocions.

    És primavera i jo no puc veure-la. És un exemple significatiu d'una forma d'expressió que comunica les idees a traves de les emocions. Es passa de transmetre directament un concepte (cec), a transmetre-ho a traves d'emocions, l'hemisferi dret entra en joc.

    El llenguatge audiovisual mitjançant 7 trets principals:
    - Barreja entre so-imatge-paraula.
    - Llenguatge popular.
    - Dramatització, crear tensió.
    - Relació optima entre fons i figura, relacions entre tots els elements.
    - Presència. El canal electrònic amplifica l'efecte de presència.
    - Composició per <<flashing>>. Presentació d'aspectes que destaquen sobre un fons comú.
    - Encadenament de <mosaic>. Els elements semblen inconnexos si s’aïllen uns fragments; solament s'adverteix el sentit si es contempla el conjunt, la coherència interna global.

  • EL NEN CREIX ABSURD
    Mcluhan: <El nen actual creix absurd, perquè viu en dos mons i cap d’ells li ajuda a créixer>.

    Del maridatge entre dos mons tan contraposats no pot sortir mes que el divorci o uns fills tocats de l’olla. O, en el pitjor dels casos, ambdues coses alhora.

    Una generació que seguirà sent absurda si no se li ofereix un món alguna cosa mes unificat. L'escola ha estat i és víctima, i al mateix temps causa directa, d'aquesta situació conflictiva.

    La tasca unificadora de l'escola exigeix que la seva pròpia estructura es base en la coherència entre la sensibilitat del nostre temps, els mitjans que disposa i el propi sistema cultural.

  • UNA EDUCACIÓ EN ESTÈREO
    És una resposta al repte que els mitjans de masses de l'era electrònica llancen a l'escola. És una proposta unificadora, integradora. Un intent de superar l'absurd.
    <El funcionament en estèreo respecte en part el que s’ha dit sobre les relacions entre hemisferi dret i esquerre: cada un té la seva especificitat, el seu punt de vista, la seva singularitat, però entre un i altre hi ha un pont. Informacions rebudes en la dreta passen a l’esquerre. D’aquesta manera existeix distinció, però també influencia recíproca>.
    De l'un a altre hi ha un pont, però respectant els punts de vista i les dominàncies. Com es tendeix aquest pont? Com s'aconsegueix que les informacions rebudes en l'hemisferi dret passin a l'esquerre?
    La comunicació.

    Una educació en estèreo utilitzés la comunicació, el dialogo i la confrontació per facilitar la passada de les emocions a l'hemisferi de la reflexió i la racionalitat. Del mico al estèreo. De l'home fragmentat a l'home integral.

    Aquest plantejament pedagògic assumeix a l'alumne en la seva especificitat i en la seva integritat, assumeix també les possibilitats expressives dels mitjans audiovisuals i facilita la unificació de l'entorn cultural. En definitiva, així concebut, el vídeo didàctic facilita la coherència entre la sensibilitat de l'alumne, l'especificitat del mitjà i la evolució del sistema social.


    L'educació en estèreo converteix a l'escola no en un centre d'ensenyament, sinó d'aprenentatge. El vídeo és una mica més que una tècnica. És un repte per a l'escola.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

USOS EDUCATIUS DEL BLOC (CAPITULS 3 Y 4)


USOS EDUCATIUS DELS BLOGS. RECURSOS ORIENTACIONS I EXPERIENCIES PER A DOCENTS.

1. INTRODUCCIÓ

Blog = mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests alumnes i el professor per afavorir aprenentatges actius. A mes, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu.

1.1 Web 2.0 o web social

Es tracta, doncs, d’un nou marc d’interacció, participació i comunicació social. L’usuari és protagonista, decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull, selecciona... La web esdevé un gran espai de lectura i escriptura, on la informació es converteix en conversa.

Es una estructura que està penetrant en tots els àmbits (personals, professionals, empresarials o educatius).

1.2 Que es un blog?

“És un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d’un autor o diversos autors, en que apareix en primer lloc el mes recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.”

“Lloc web compost per entrades organitzades mitjançant cronologia inversa, actualització freqüent i estil personal i informal.”

“Llocs personals autogestionats que generen comunitats amb un alt grau de fidelitat, basades en interesos comuns i en la construcció compartida del coneixement.”

“Fonamentalment, un blog serveix per exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està especialment preparada per organitzar i emmagatzemar tota aquesta informació.”

Els blogs permeten combinar de manera senzilla el treball a l’aula i el treball a distància, amb totes les possibilitats que això comporta.

Molts autors opten per llicencies de reconeixement (creative commons, copyleft...), s’han donat casos d’apropiació indeguda de continguts. Per aquest motiu, les cites i referències s’han convertit en una acció quotidiana i que enriqueix els continguts: mostrar les fonts d’informació.

1.3 Implicacions socials i educatives

Manifiesto blog = Té la intenció de recollir en un document els elements de la cultura blogaire. Dels 23 punts cal destacar els següents:
• Sigues inquisitiu. La veritat blogaire absoluta no existeix.
• Guia’t per la teva honestitat.
• Col•labora amb les xarxes.
• El blogaire s’integra a xarxes i es cuida de les xarxes.
• Transmet idees, propostes, opinions, sent, llegeix i opina.
• Les informacions són mes riques ja que no s’acaben en el missatge inicial.

Alfabetització, nadius i immigrants digitals = Tota l’evolució de la web 2.0 ha estat acompanyada de l’alfabetització digital.
Ens trobem davant un nou model de comunicació i gestió de la informació a través d’Internet, nous usos i noves tecnologies. Des de el context educatiu requereix nous enfocaments, metodologies i estratègies per a poder abordar-lo.
Nadius i immigrants digitals. Les persones nascudes 5 o 15 anys enrere son la “generació xarxa”, mentre que les persones nascudes abans de l’any 1960 s’han d’adaptar a aquest model i aprendre-ho tot de nou.
“El problema més gran que actualment troba l’educació és que la majoria dels professors, immigrants digitals, que parlen una llengua desfasada estan intentant ensenyar a una població que parla una llengua totalment nova.”

En aquest sentit, els blogs són una eina que per la seva facilitat d’ús permeten a les persones amb pocs coneixements tècnics iniciar-se en aquest procés i compartir el llenguatge dels nadius digitals.

1.4 Blogosfera

És el terme amb el qual s’agrupa la totalitat de weblogs. Atès que els blogs estan connectats per mitjà d’enllaços, comentaris, històrics i referències, han creat i definit la seva pròpia cultura.

El manifiesto blog recull alguns punts referents a la blogosfera:
• La blogosfera es un organisme viu, una xarxa biològica que com a tal no té ni tindrà límits.
• Els blogs creen comunitats que reforcen el sentit democràtic de la societat civil.
• La blogosfera és el marc en el qual s’escenifica el canvi més gran d’Internet, un canvi que ha passat a denominar-se web 2.0.
• El diàleg és la principal forma de manejar-se en aquest entorn.
• Crea comunitat.
• Aposta per una blogosfera horitzontal: ningú no està ni per sobre ni per sota.

Hi ha alguns indicadors de fiabilitat o qualitat que ens permeten orientar una mica entre tanta informació generada constantment i que ens ajuden a elegir els continguts més adequats.

Parlem de blogosfera educativa quan ens referim a les xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius. Els blogs utilitzats en contextos educatius, principalment destinats als processos d’ensenyament i aprenentatge, es diuen edublogs.

1.5 Característiques i glossari

1.5.1 Estructura

En visitar un blog, el primer que observem generalment és una capçalera amb el títol i un cos central amb les entrades o articles ordenats per ordre cronològic invers. Cada article es relaciona amb etiquetes.

En un lateral, hi ha el calendari que arxiva el contingut per data, la llista de categories utilitzades (etiquetes), un cercador intern i el blogroll o llista de blogs.

Moltes plataformes permeten afegir complements. Això permet la plena integració dels blogs amb aquests altres serveis de la web 2.0, cosa que n’augmenta les possibilitats tant comunicatives com creatives en un context d’interacció social.

Per dins, el blog té un plafó de control on només accedeix l’administrador o autors autoritzats. Escriure i modificar entrades, monitoritzar els comentaris, aspectes de privacitat, determinar les categories i enllaços de la llista de blogs, veure l’estadístic, donar permisos a altres usuaris, modificar el disseny i la plantilla, afegir complements i altres opcions.

Cal entendre el post com una forma d’organització del discurs destinada a satisfer les necessitats de comunicació en un determinat àmbit social i que es distingeix per unes característiques lingüístiques, textuals i paratextuals.

Consideracions sobre els posts per finalitats didàctiques:
• Diversitat de funcions: informar, proporcionar ajuda, opinar, suscitar el debat, mantenir el contacte amb la comunitat de blogaires...
• Estructura clara que faciliti la lectura.
• Ús de recursos tipogràfics com la negreta, la numeració i les vinyetes en sèrie de dades o idees...
• Reutilització de fragments aliens, ús de cites i enllaços de fonts.
• Ús de multimèdia.
• Implicació del “jo” i presència del destinatari.
• Estil informal i espontani, però respectuós amb les normes ortogràfiques i gramaticals.

1.5.2 Glossari

• Blogroll o llista de blogs: la llista d’enllaços que l’autor o autors d’un blog recomanen.
• Comentari: són el motor d’interactivitat entre l’autor i el lector i el que ajudarà a crear coneixement.
• Enllaç permanent (permalink): normalment la direcció de l’enllaç permanent inclou la data en què es va publicar i el títol.
• Etiquetes i categories: són els elements que faciliten l’organització i identificació dels continguts.
• Ping: el sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles.
• Plugin o “widget”: són complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies d’una plataforma.
• Post: article o entrada, el cos de contingut que forma el blog.
• Retroenllaços (trackbacks): quan en un blog es fa referencia a un article o entrada publicat en un altre blog.
• RSS, feed o sindicació: consisteix en que una vegada seleccionades les fonts d’informació d’interès, aquestes fonts enviïn avisos d’actualització a l’usuari, sense la necessitat que l’usuari hagi d’anar comprovant si hi ha novetats en cada una d’elles.

1.6 Conclusions

Els blogs, com a gestors de continguts d’extrema facilitat d’ús, poden ser incorporats a l’aula amb molt diverses funcions en les àrees de llengües; en totes elles, en major o menor grau, l’escriptura té sentit com a activitat social, es comparteix el coneixement i se sotmeten les opinions a debat.

Els blogs, com a mitjans de comunicació amb gèneres textuals específics, demanden l’extensió de l’alfabetització a aquest nou àmbit comunicatiu, la qual cosa al seu torn requereix per part del professorat una reflexió sobre les característiques d’aquestes pràctiques discursives.

2. BLOGS EDUCATIUS

2.1 Introducció

És atractiva la idea que el blog, un dels recursos educatius de més actualitat, entronca amb alguns dels corrents més valuosos de la renovació pedagògica.

2.2 Els blogs en una pedagogia constructivista

La concepció constructivista de l’aprenentatge i de l’ensenyament té les coordenades següents:
• Mitjançant l’educació escolar, els grups humans promouen el desenvolupament dels seus membres més joves mitjançant una ajuda sistemàtica, planificada i sostinguda.
• Aquesta funció s’intenta complir facilitant als alumnes l’accés a un conjunt de sabers i formes culturals.
• L’aprenentatge és possible mitjançant un procés de construcció o reconstrucció dels sabers en el qual les aportacions dels alumnes tenen un paper decisiu.

La concepció constructivista de l’aprenentatge i de l’ensenyament s’organitza entorn de tres idees fonamentals:
a) L’alumne és el responsable últim del seu propi procés d’aprenentatge.
b) L’activitat constructiva de l’alumne s’aplica a un saber col•lectiu culturalment organitzat.
c) La funció del professor no és només crear les condicions favorables per a l’activitat constructiva dels alumnes, sinó ajudar-los a enfilar aquesta activitat amb el saber col•lectiu culturalment organitzat que tracten de reconstruir.

En primer lloc, la seva introducció a l’aula suposa una nova pràctica comunicativa caracteritzada pel protagonisme que adquireixen els alumnes.

El caràcter públic del blog és una de les seves característiques més interessants des del punt de vista educatiu.

En segon lloc, el protagonisme de l’alumne està acompanyat d’una responsabilitat que assumeix públicament.

Aquesta reflexió té com a objectiu regular el procés comunicatiu:
• Construir la pròpia identitat.
• Construir una representació del destinatari.
• Fer explícit el propòsit que es dóna a les entrades o posts.
• Seleccionar el contingut de l’entrada i controlar la forma en què la presento.

En tercer lloc, el blog implica interacció, característica que el fa molt idoni per a una aula concebuda com un espai de comunicació no jeràrquica.

Finalment, aquest caràcter de mitjà de comunicació interactiu que té el blog el fa molt adequat per fomentar el treball col•laboratiu, amb l’ajuda d’altres mitjans complementaris com el wiki, les presentacions, els vídeos, etc. Aquesta funció dels blogs requereix la planificació global del projecte i la definició del paper que el blog pot exercir en el seu desenvolupament. Cal, doncs, determinar el següent:
• El tipus de blog.
• La naturalesa de la contribució de cada alumne segons el tipus de blog usat, el paper del professor en el procés i els mitjans que s’utilitzen.
• Com s’articulen totes les contribucions, etc.

Els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar. Totes aquestes accions són imprescindibles per a la construcció dels aprenentatges.


2.3 Classes de blogs


diumenge, 3 d’octubre del 2010

WIKIS

                                                      http://www.commoncraft.com/



CARACTERÍSTIQUES DELS WIKIS:

* Són presentats en forma de pàgines web.
* NO has de crear un perfil per modificar el text, però SI per crear un de nou.
 *És una manera interactiva de tindre la teva informació controlada i organitzada.
* Sempre pots recuperar versions antigues anant al historial.
* tots els usuaris que modifiquin la informació, tant els que tinguin compte com els que no, quedaran registrats al historial amb la seva adreça IP.
*Si no vols que tothom pugui veure el teu wiki i modificar-lo, sempre el pots privatitzar.
* Hi ha dos botons essencials, EDIT (editar)  i SAVE (guardar).
* Hi ha un tercer boto LINK (enllaçar) que serveix per crear una nova pàgina però lligada a una paraula clau del text principal.

VALORS EDUCATIUS DELS WIKIS:

* Són democràtics
* Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
* La tecnologia wiki promou l'escriptura.
* Amplifiquen la interacció.
* Promouen l’intercanviï d’idees, mitjançant fòrums o espais de discussió
* Generen patrimoni cultural col·lectiu durable.

WIKIPEDIA

* La wikipedia no deixa de ser un wiki, es una enciclopèdia virtual que està en continu canvi, la gent edita i comenta, esta en continu creixement i desenvolupament.
 * Preguntes interessants sobre wikipedia:
1.     Perquè s’assemblen tant els articles de la wikipedia, quin es el patró comú i on esta? – Tots els articles tenen un mateix format per que sigui mes fàcil trobar la informació. Totes tenen una introducció i desprès un índex.
2.     Qui l’ha escrit i qui el corregeix? control i fiabilitat. – Tothom l’escriu i tothom el corregeix, tot i que no es permeten barbaritats, el que s’edita ha de tenir cert sentit i validesa.
3.     Articles iguals en tots els idiomes? – S’intenta tindre una certa homogènia, però esta clar que hi ha termes que es donen amb més rellevància a un país que en un altre, com es el terme CATALUNYA, no hi ha la mateixa informació en anglès que en català, ni tant sols hi ha la mateixa en castellà.
4.     Quines parts del wiki te la wikipedia? – Pots editar, hi ha l’apartat de discussió, també tens l’historial
5.     Qui i com s’edita la wikipedia? - Tothom pot editar wikipedia i es fa un esforç per controlar la informació i les fonts d`on prové.

COM CREAR UN WIKI?

Existeix una pagina web: www.wikispaces.com en aquesta pàgina es molt fàcil de crear un wiki, nomes cal crear-ne un compte. El següent pas es trobar un tema per crear el wiki, ja sigui la planificació d’un viatge, com es veu en el vídeo, per posar en comú la informació d’un treball...